El blog d'ISEP Clínic Girona

Espai de salut i benestar al servei de la comunitat. Esperem que aquest blog us proporcioni les respostes o solucions al que esteu cercant. Envieu-nos sol·licituds dels temes que més us interessi que tractem, a clinic.girona@isepclinic.es



Pare, mare, necessito que us separeu bé!


La separació dels pares provoca un gran dolor als fills/es ja que s’acaba la manera en què han viscut tota la seva vida per passar a una forma de vida desconeguda. No seria tant diferent al neguit que genera a una família la decisió de canviar de lloc de residència, per anar a un lloc desconegut on tot comença de nou. Però sí, hi ha una diferència clara, la sensació que en el segon cas és sostinguda familiarment, al primer és viscuda en solitari i molts cops en silenci.

Moltes vegades, entre l’anunci de la separació i la consumació del fet poden passar dies i fins i tot mesos. Aquest període de temps en què ja s’ha fet explícita la decisió a nivell familiar, els progenitors no tenen per què ocultar el malestar entre ells i el grau de tensió a casa es pot fer més notori. La indefinició i la falta de comunicació generen un gran patiment en els fills/es, afegit al dol que ja tenen per la situació en si mateixa.

Aquest malestar no sol ser explicitat, ja que davant d’aquesta complexitat els fills/es adopten una sobre-responsabilitat i fan un important exercici de contenció per fidelitat als progenitors (per no fer-los patir més). Ho podrem notar perquè estaran més nerviosos i susceptibles, ens poden avisar de l’escola per conflictes inusuals i sovint baixen el rendiment escolar.

Una separació amb fills/es és un moment molt delicat en què, a més de gestionar el nostre propi dolor emocional i logístic de la separació, hem d’acompanyar-los en aquest procés. El dolor i els sentiments de culpabilitat dels adults apareixen inevitablement, complicant encara més la intenció positiva que els fills/es pateixin el menys possible.

Els fills/es, que fins ara se sentien protegits i recolzats, es queden sovint amb una sensació de desprotecció i d’abandonament, ja que els seus adults de referència estan emocionalment absents, ocupats en una situació de ruptura i separació de béns.

És tot un repte aconseguir que aquesta lluita no passi per sobre del benestar dels fills, arribant a punts de xantatge emocional, o de missatges enverinats dels quals ells en són els missatgers (i per tant els receptors del malestar de l’altre).

Salvem els fills dels nostres conflictes. La relació de parella pot no funcionar, però els infants, per naturalesa i per salut, necessiten poder estimar els seus dos pares i poder expressar aquest amor sense que sigui rebutjat/agredit per cap altre adult.

Fer-los triar és posar-los en dilemes que només els provoquen angoixa, perquè és anti-natural. Si s’entra en aquest joc, es poden arribar a crear unes dinàmiques familiars més semblants a una estratègia de màrqueting que a una comunitat educativa.

En el proper article, mostrarem un recull de demandes que fan els mateixos infants i adolescents a la consulta quan els pregunto: “Què aconsellaries a altres pares que estan a punt de separar-se, perquè els seus fills/es no pateixin més del que és inevitable en aquesta situació?”



Emma Puxan Lidon
Psicòloga d'adolescents i adults