El blog d'ISEP Clínic Girona

Espai de salut i benestar al servei de la comunitat. Esperem que aquest blog us proporcioni les respostes o solucions al que esteu cercant. Envieu-nos sol·licituds dels temes que més us interessi que tractem, a clinic.girona@isepclinic.es



DECÀLEG per separar-se millor. Signat: els fills



Com a psicòloga d’infants i adolescents inevitablement sóc un testimoni directe del malestar i l’angoixa que comporta als nois/es un procés de separació dels progenitors (us convido a llegir l’article anterior). Em sorprèn cada vegada la gran capacitat que tenen d’entendre i assumir que els seus pares no estan bé junts i me n’adono que el dol més gran, no és la separació en si, sinó la manera de dur-la a terme.

-          Però tu no creus que això que m’expliques, ho hauríem de fer saber a més famílies?
-          I tant! Això ho haurien de saber tots els pares i mares del món!

A partir d’aquí, em comprometo amb ells/es a posar-ho a la llum, a recollir les seves propostes per ajudar a altres famílies a separar-se millor. Col·laboren encantats quan els pregunto: Què creus que haurien de tenir en compte els pares a l’hora de separar-se?

Aquest és un recull de les seves respostes:

  1. Que triïn el que triïn ens ho facin saber. Volem estar informats per poder-nos-en fer a la idea.
  2. No volem ser partíceps de crits i discussions.
  3. No volem saber res dels temes econòmics, quines despeses paga cadascú per nosaltres, o a qui li falta pagar què.
  4. No volem fer de missatgers de papers, documents ni missatges orals.
  5. No volem fer d’informadors de la vida de l’altre.
  6. Volem poder parlar del que fem amb el pare/mare sense rebre comentaris negatius sobre ell/a.
  7. Volem que es mantingui una relació de respecte per poder parlar sobre nosaltres.
  8. Volem que s’arribi a un acord sobre la manera d’educar perquè si no ens tornem bojos.
  9. Som els fills, no els amics dels nostres pares/mares. No volem saber què els passa com a parella.
  10. No volem que ens facin triar amb qui estar, perquè si poguéssim, segurament ens quedaríem amb tots dos.

Aquesta és la seva veu, sàvia, amorosa i contundent a la vegada. Les seves paraules potser ens permeten concretar la nostra intenció de ser bons pares separats, de fer bé les coses.

Si aconseguim transformar la culpa de separar-nos en accions efectives pel seu benestar, tots plegats podrem viure-ho millor.

Emma Puxan Lidon
Psicòloga d'adolescents i adults