El blog d'ISEP Clínic Girona

Espai de salut i benestar al servei de la comunitat. Esperem que aquest blog us proporcioni les respostes o solucions al que esteu cercant. Envieu-nos sol·licituds dels temes que més us interessi que tractem, a clinic.girona@isepclinic.es



La DOBLE CARA de les vacances

La tardor, un canvi de temps i  per molts les vacances ja comencen a quedar enrere.

-Com han anat les vacances?-
-Molt bé! Les vacances sempre van bé-  

És el que s’acostuma a sentir encara en aquestes èpoques a qualsevol racó del carrer, a la cua del mercat, a la sortida de les escoles on la gent es retroba després d’unes setmanes de no veure’s.

Però realment sempre van tant bé com s’explicita?

Les vacances és un període que sempre se’ns ha venut com a relaxant, temps per gaudir de la família, dels amics, del temps lliure, a la platja o la muntanya. Sembla que tots hem de tornar renovats, amb les piles carregades, un munt d’aventures per explicar i fotos per arxivar.

Però perquè no sempre és així? Perquè moltes vegades és justament en aquest període de temps on  es generen més conflictes, on no acabem de trobar aquest anhelat moment de relax? Perquè inclús podem arribar a tenir  ganes que torni a començar la rutina, que els infants tornin a l’escola, que tothom torni a la seva feina...?

Les vacances tenen una altra cara que moltes vegades queda oculta per no entrar dins l'expectativa social. Una cara que mereix també ser atesa i gestionada. Si  és habitual que en aquesta època hi hagi un augment de demanda a les consultes de psicologia, podem entendre que  no sempre són una bassa d’oli.  

Desplaçar-nos a un lloc nou, amb activitats diferents i  horaris diferents provoca una quantitat de petites  decisions que hem d’anar prenent al llarg del dia, tenint en compte tots els implicats en les vacances. Quan venim d’una rutina molt fixa estem molt desentrenats en la presa d’aquest tipus de decisions  i  ens poden acabar generant tensions.

Cues a la carretera, no hi ha lloc al restaurant que volíem anar, el museu avui no obre,  no hi ha manera de trobar aparcament, s’endarrereix un vol, plou i hem d’anul·lar l’excursió, un mal de panxa inesperat que no ens permet anar a....són situacions que requereixen d’una gran capacitat de reacció instantània, pacifica i creativa, gens fàcil d’aconseguir ( menys quan tenim gana, o estem cansats ). Quants més membres formin part de la comitiva, més necessitats i interessos diferents se sumen i més complexa es torna la fluïdesa dels esdeveniments.

L’important és com vivim la nostra realitat. Després de totes aquestes experiències més o menys afortunades, som nosaltres que decidim  quin record de vacances arxivem a la nostra memòria. Si som capaços de fer una mirada més enllà de les nostres expectatives inicials i no enganxar-nos en moments concrets, potser podrem recuperar una bona sensació d’haver compartit uns dies en família.

Passats aquests primers dies de retorn a la normalitat, on cadascú ha recuperat el seu espai, i també la seva tranquil·litat, està bé poder mirar-se les vacances i fer-ne una nova avaluació on  junts, puguem  mirar les fotos i recuperar anècdotes divertides i bones estones que haguem passat . Inclús pot ser un bon moment per relativitzar i normalitzar coses que van generar tensió.  L’humor és un bon recurs per gestionar tensions.

Recollir els bons moments familiars i prendre nota de què si  ha funcionat i què ens agrada fer en família. Poder també recollir allò en què no funcionem tant bé i que ens queda pendent de solucionar o simplement de no repetir.

El temps lliure i el canvi de rutines provoca que es moguin peces de l’engranatge familiar i de parella. Compartir més temps de l’habitual deixa al descobert assumptes que durant l’any s’amaguen rere la voràgine del dia a dia. Destapa dinàmiques i temes que estan pendents de resoldre.


Cal que tinguem clar  que aquest tipus de conflicte no és generat per les vacances ni se  soluciona amb la tornada a la normalitat. És quelcom que està a les nostres mans revisar, parlar i solucionar. Sempre que se’ns quedi gros podem demana ajuda a un professional.

Emma Puxan Lidon
Psicoterapeuta