El blog d'ISEP Clínic Girona

Espai de salut i benestar al servei de la comunitat. Esperem que aquest blog us proporcioni les respostes o solucions al que esteu cercant. Envieu-nos sol·licituds dels temes que més us interessi que tractem, a clinic.girona@isepclinic.es



DECÀLEG per separar-se millor. Signat: els fills



Com a psicòloga d’infants i adolescents inevitablement sóc un testimoni directe del malestar i l’angoixa que comporta als nois/es un procés de separació dels progenitors (us convido a llegir l’article anterior). Em sorprèn cada vegada la gran capacitat que tenen d’entendre i assumir que els seus pares no estan bé junts i me n’adono que el dol més gran, no és la separació en si, sinó la manera de dur-la a terme.

-          Però tu no creus que això que m’expliques, ho hauríem de fer saber a més famílies?
-          I tant! Això ho haurien de saber tots els pares i mares del món!

A partir d’aquí, em comprometo amb ells/es a posar-ho a la llum, a recollir les seves propostes per ajudar a altres famílies a separar-se millor. Col·laboren encantats quan els pregunto: Què creus que haurien de tenir en compte els pares a l’hora de separar-se?

Aquest és un recull de les seves respostes:

  1. Que triïn el que triïn ens ho facin saber. Volem estar informats per poder-nos-en fer a la idea.
  2. No volem ser partíceps de crits i discussions.
  3. No volem saber res dels temes econòmics, quines despeses paga cadascú per nosaltres, o a qui li falta pagar què.
  4. No volem fer de missatgers de papers, documents ni missatges orals.
  5. No volem fer d’informadors de la vida de l’altre.
  6. Volem poder parlar del que fem amb el pare/mare sense rebre comentaris negatius sobre ell/a.
  7. Volem que es mantingui una relació de respecte per poder parlar sobre nosaltres.
  8. Volem que s’arribi a un acord sobre la manera d’educar perquè si no ens tornem bojos.
  9. Som els fills, no els amics dels nostres pares/mares. No volem saber què els passa com a parella.
  10. No volem que ens facin triar amb qui estar, perquè si poguéssim, segurament ens quedaríem amb tots dos.

Aquesta és la seva veu, sàvia, amorosa i contundent a la vegada. Les seves paraules potser ens permeten concretar la nostra intenció de ser bons pares separats, de fer bé les coses.

Si aconseguim transformar la culpa de separar-nos en accions efectives pel seu benestar, tots plegats podrem viure-ho millor.

Emma Puxan Lidon
Psicòloga d'adolescents i adults

Pare, mare, necessito que us separeu bé!


La separació dels pares provoca un gran dolor als fills/es ja que s’acaba la manera en què han viscut tota la seva vida per passar a una forma de vida desconeguda. No seria tant diferent al neguit que genera a una família la decisió de canviar de lloc de residència, per anar a un lloc desconegut on tot comença de nou. Però sí, hi ha una diferència clara, la sensació que en el segon cas és sostinguda familiarment, al primer és viscuda en solitari i molts cops en silenci.

Moltes vegades, entre l’anunci de la separació i la consumació del fet poden passar dies i fins i tot mesos. Aquest període de temps en què ja s’ha fet explícita la decisió a nivell familiar, els progenitors no tenen per què ocultar el malestar entre ells i el grau de tensió a casa es pot fer més notori. La indefinició i la falta de comunicació generen un gran patiment en els fills/es, afegit al dol que ja tenen per la situació en si mateixa.

Aquest malestar no sol ser explicitat, ja que davant d’aquesta complexitat els fills/es adopten una sobre-responsabilitat i fan un important exercici de contenció per fidelitat als progenitors (per no fer-los patir més). Ho podrem notar perquè estaran més nerviosos i susceptibles, ens poden avisar de l’escola per conflictes inusuals i sovint baixen el rendiment escolar.

Una separació amb fills/es és un moment molt delicat en què, a més de gestionar el nostre propi dolor emocional i logístic de la separació, hem d’acompanyar-los en aquest procés. El dolor i els sentiments de culpabilitat dels adults apareixen inevitablement, complicant encara més la intenció positiva que els fills/es pateixin el menys possible.

Els fills/es, que fins ara se sentien protegits i recolzats, es queden sovint amb una sensació de desprotecció i d’abandonament, ja que els seus adults de referència estan emocionalment absents, ocupats en una situació de ruptura i separació de béns.

És tot un repte aconseguir que aquesta lluita no passi per sobre del benestar dels fills, arribant a punts de xantatge emocional, o de missatges enverinats dels quals ells en són els missatgers (i per tant els receptors del malestar de l’altre).

Salvem els fills dels nostres conflictes. La relació de parella pot no funcionar, però els infants, per naturalesa i per salut, necessiten poder estimar els seus dos pares i poder expressar aquest amor sense que sigui rebutjat/agredit per cap altre adult.

Fer-los triar és posar-los en dilemes que només els provoquen angoixa, perquè és anti-natural. Si s’entra en aquest joc, es poden arribar a crear unes dinàmiques familiars més semblants a una estratègia de màrqueting que a una comunitat educativa.

En el proper article, mostrarem un recull de demandes que fan els mateixos infants i adolescents a la consulta quan els pregunto: “Què aconsellaries a altres pares que estan a punt de separar-se, perquè els seus fills/es no pateixin més del que és inevitable en aquesta situació?”



Emma Puxan Lidon
Psicòloga d'adolescents i adults

Nou servei de teràpia per a fòbies acompanyada de realitat virtual



ISEP Clínic Girona presenta amb la col·laboració de PSIOUS, el nou servei de teràpia pel tractament de fòbies específiques amb el suport de tecnologia basada en la Realitat Virtual.

Aquesta tecnologia permet, a través de diferents escenaris dissenyats expressament per al tractament psicològic, incrementar substancialment la vivència dels esdeveniments millorant en la majoria dels casos els resultats de la teràpia convencional.

Algunes de les fòbies que podem tractar amb l'ajuda d'aquestes recreacions, són; la por a volar, l'agarofòbia, la por a parlar en públic, la por a conduir, etc.

Les diferents escenes ens permeten fer aproximacions successives per controlar l'ansietat i poder fer un afrontament positiu en cada una d'elles.

A través d'aquesta tecnologia també ens permet realitzar un entrenament intensiu en relaxació per millorar l'afrontament de realitats que creen angoixa a la persona. 


Si voleu conèixer més detalls sobre aquest nou servei, poseu-vos en contacte amb nosaltres i us resoldrem tots aquells dubtes que ens pugueu plantejar.


Febrer de 2016







La DOBLE CARA de les vacances

La tardor, un canvi de temps i  per molts les vacances ja comencen a quedar enrere.

-Com han anat les vacances?-
-Molt bé! Les vacances sempre van bé-  

És el que s’acostuma a sentir encara en aquestes èpoques a qualsevol racó del carrer, a la cua del mercat, a la sortida de les escoles on la gent es retroba després d’unes setmanes de no veure’s.

Però realment sempre van tant bé com s’explicita?

Les vacances és un període que sempre se’ns ha venut com a relaxant, temps per gaudir de la família, dels amics, del temps lliure, a la platja o la muntanya. Sembla que tots hem de tornar renovats, amb les piles carregades, un munt d’aventures per explicar i fotos per arxivar.

Però perquè no sempre és així? Perquè moltes vegades és justament en aquest període de temps on  es generen més conflictes, on no acabem de trobar aquest anhelat moment de relax? Perquè inclús podem arribar a tenir  ganes que torni a començar la rutina, que els infants tornin a l’escola, que tothom torni a la seva feina...?

Les vacances tenen una altra cara que moltes vegades queda oculta per no entrar dins l'expectativa social. Una cara que mereix també ser atesa i gestionada. Si  és habitual que en aquesta època hi hagi un augment de demanda a les consultes de psicologia, podem entendre que  no sempre són una bassa d’oli.  

Desplaçar-nos a un lloc nou, amb activitats diferents i  horaris diferents provoca una quantitat de petites  decisions que hem d’anar prenent al llarg del dia, tenint en compte tots els implicats en les vacances. Quan venim d’una rutina molt fixa estem molt desentrenats en la presa d’aquest tipus de decisions  i  ens poden acabar generant tensions.

Cues a la carretera, no hi ha lloc al restaurant que volíem anar, el museu avui no obre,  no hi ha manera de trobar aparcament, s’endarrereix un vol, plou i hem d’anul·lar l’excursió, un mal de panxa inesperat que no ens permet anar a....són situacions que requereixen d’una gran capacitat de reacció instantània, pacifica i creativa, gens fàcil d’aconseguir ( menys quan tenim gana, o estem cansats ). Quants més membres formin part de la comitiva, més necessitats i interessos diferents se sumen i més complexa es torna la fluïdesa dels esdeveniments.

L’important és com vivim la nostra realitat. Després de totes aquestes experiències més o menys afortunades, som nosaltres que decidim  quin record de vacances arxivem a la nostra memòria. Si som capaços de fer una mirada més enllà de les nostres expectatives inicials i no enganxar-nos en moments concrets, potser podrem recuperar una bona sensació d’haver compartit uns dies en família.

Passats aquests primers dies de retorn a la normalitat, on cadascú ha recuperat el seu espai, i també la seva tranquil·litat, està bé poder mirar-se les vacances i fer-ne una nova avaluació on  junts, puguem  mirar les fotos i recuperar anècdotes divertides i bones estones que haguem passat . Inclús pot ser un bon moment per relativitzar i normalitzar coses que van generar tensió.  L’humor és un bon recurs per gestionar tensions.

Recollir els bons moments familiars i prendre nota de què si  ha funcionat i què ens agrada fer en família. Poder també recollir allò en què no funcionem tant bé i que ens queda pendent de solucionar o simplement de no repetir.

El temps lliure i el canvi de rutines provoca que es moguin peces de l’engranatge familiar i de parella. Compartir més temps de l’habitual deixa al descobert assumptes que durant l’any s’amaguen rere la voràgine del dia a dia. Destapa dinàmiques i temes que estan pendents de resoldre.


Cal que tinguem clar  que aquest tipus de conflicte no és generat per les vacances ni se  soluciona amb la tornada a la normalitat. És quelcom que està a les nostres mans revisar, parlar i solucionar. Sempre que se’ns quedi gros podem demana ajuda a un professional.

Emma Puxan Lidon
Psicoterapeuta

Gemma Ros, biòloga especialista en nutrició infantil



Experta en el tractament del sobrepès i obesitat infantils, Gemma Ros, és fundadora de www.gemmaros.com i creadora del Sistema “Menjar Bé per Créixer Millor”.

  • Llicenciada en Ciències Biològiques – Universitat de Girona
  • Máster en Nutrició i Salut – Universitat Oberta de Catalunya
  • Coaching Nutricional - Universitat Oberta de Catalunya

S'ha incorporat com a coach nutricional per a nens al centre ISEP Clínic Girona.

  • El teu fill té sobrepès? 
  • Et preocupa que tingui problemes de salut a causa de la seva mala alimentació?
  • Tens por que el teu fill es senti malament amb si mateix o rebutjat pels seus companys a causa del seu sobrepès?
  • Vols ajudar al teu fill però les estratègies que has provat fins ara no han donat bons resultats?

Si has respost que SÍ a la majoria d'aquestes preguntes, estàs en el lloc adequat perquè pot ajudar-te!

Telèfon: 648194173
email: info@gemmaros.com